¡Hola a todos! Este es un mundo que he cazado yo, y que podéis cazar vosotros (siempre y cuando conservéis los derechos de autor). Lo presenté en el concurso de Anna Duran del instituto Vila-seca y fue la narración que ganó de mi categoria. Está en catalán, pero... tampoco es tan difícil de entender ya que deriva del latino 😉.
¡Espero que os guste esta presa!
TOT SEMBLA IMPOSSIBLE FINS QUE ES FA
“Sembla que no i és que sí, sembla que sí i és que no”, la típica frase que sempre em deia la meva àvia que jo mai em creia, però ara sí. Es que tot sembla impossible fins que es fa, llavors quan ho recordes se’t dibuixa un somriure a la cara per tot el que va passar.
Doncs bé, endavant amb l’esdeveniment.
Sóc una nena bastant peculiar, sempre busco el sentit a les coses, però hi ha vegades que... Em passo de buscar pistes i arribo a comissaria, de les altres acabo castigada pels meus pares. De gran vull ser detectiu o filòsofa ja que les meves passions, totes, tenen a veure amb el sentit de les coses. Sóc tan curiosa que vaig arribar a aprendre’m tots els animals que abunden a cada comarca de Catalunya, per a estar preparada, és clar. Tot comença així, encuriosint-me encara més per Catalunya.
Llavors vam anar de càmping a la Garrotxa, un viatge en cotxe bastant curt en comparació a d’altres i... Bastant cansat per culpa de la Cluca (la meva gosseta) que va estar molestant tot el temps “esgarrapant” els seients fent que la meva germana, el meu pare i la meva mare no paressin de molestar-me, queixant-se d’ella, fent un soroll eixordador. “Però si no t’agrada alguna cosa, canvia-la, si no la pots canviar, canvia la teva actitud”, aquesta va ser la meva referència en aquell moment, llavors, com que no m’aconseguia adormir (de fet, mai m’adormo de viatge) vaig adormir a la Cluca.
Passats dos minuts vam tenir el primer inconvenient: un accident entre els dos cotxes del davant. El primer va atropellar a un gat negre, en principi sense voler, i el segon es va xocar amb el del davant, que aquest s’havia parat per a veure com estava el gat, que tenia una fractura a la cama dreta del darrere, però, per sort, els veterinaris ja l’estaven curant (estic satisfeta pel que va fer l’home pel gat, que no va patir cap accident, sinó el seu cotxe).
Doncs bé, tot seguit d’ajudar a l’accident vam anar directes al càmping, a menjar alguna cosa i descansar. Desgraciadament, això no és el que va passar, el que va passar és que l’Helena (la meva germana) s’estava vestint per a anar més còmoda mentre menjàvem. Tot i ser més gran que jo, va començar a cridar com una boja perquè va trobar una aranya, de mida mitjana tirant cap a petita, a la seva samarreta del pijama que s’anava a vestir. Però, això no és tot, sinó que després de tranquil·litzar-la, va trobar a la sopa un cargol, el va mastegar i després d’adonar-se del que era el va escopir. Llavors, va anar a netejar-se la boca amb paper de cuina i quan va tornar va trobar a la seva cadira una granota verda tota plana i aixafada... Després de tot això, vam dormir tots juntets, que va justificar la meva germana: “Per a estar més protegits”.
Jo li vaig dir que fos valenta, que moltes vegades la gent no recorda a un covard. El dia següent, després d’haver reflexionat sobre la frase, ella es va omplir de valor i vam anar, tots, a fer una ruta per tots els volcans de la Garrotxa. Bé, qui diu tots, diu la majoria.
La veritat és que aquesta ruta no em va decebre, tot i que ens vam perdre, va ser bastant gratificant i eficaç per a saber més sobre la vida a una fageda. Personalment, a pesar de tots els llibres que he llegit i recerques d’internet, mai havia sabut exactament que és una fageda. Doncs bé, per a què ho sapigueu, una fageda és un lloc meravellós, on moltes persones troben fades i follets amagats entre les plantes. Jo no en vaig trobar, però naturalment, també es poden trobar animals. La definició de fageda del Google és: "Bosc de faigs", que amb una definició tan curta és impossible saber com és en realitat.
En general, va ser un bon cap de setmana. La meva germana es va tranquil·litzar amb la seva aventura anomenada per mi: “L’aventura dels Bitxos”.
“Tot sembla una bogeria fins que es fa i es converteix en un dels teus millors records.”
Historia presentada con el seudónimo: IRIS
(si queréis compartir este relato no olvidéis mantener los derechos de autor)
Doncs bé, endavant amb l’esdeveniment.
Sóc una nena bastant peculiar, sempre busco el sentit a les coses, però hi ha vegades que... Em passo de buscar pistes i arribo a comissaria, de les altres acabo castigada pels meus pares. De gran vull ser detectiu o filòsofa ja que les meves passions, totes, tenen a veure amb el sentit de les coses. Sóc tan curiosa que vaig arribar a aprendre’m tots els animals que abunden a cada comarca de Catalunya, per a estar preparada, és clar. Tot comença així, encuriosint-me encara més per Catalunya.
Llavors vam anar de càmping a la Garrotxa, un viatge en cotxe bastant curt en comparació a d’altres i... Bastant cansat per culpa de la Cluca (la meva gosseta) que va estar molestant tot el temps “esgarrapant” els seients fent que la meva germana, el meu pare i la meva mare no paressin de molestar-me, queixant-se d’ella, fent un soroll eixordador. “Però si no t’agrada alguna cosa, canvia-la, si no la pots canviar, canvia la teva actitud”, aquesta va ser la meva referència en aquell moment, llavors, com que no m’aconseguia adormir (de fet, mai m’adormo de viatge) vaig adormir a la Cluca.
Passats dos minuts vam tenir el primer inconvenient: un accident entre els dos cotxes del davant. El primer va atropellar a un gat negre, en principi sense voler, i el segon es va xocar amb el del davant, que aquest s’havia parat per a veure com estava el gat, que tenia una fractura a la cama dreta del darrere, però, per sort, els veterinaris ja l’estaven curant (estic satisfeta pel que va fer l’home pel gat, que no va patir cap accident, sinó el seu cotxe).
Doncs bé, tot seguit d’ajudar a l’accident vam anar directes al càmping, a menjar alguna cosa i descansar. Desgraciadament, això no és el que va passar, el que va passar és que l’Helena (la meva germana) s’estava vestint per a anar més còmoda mentre menjàvem. Tot i ser més gran que jo, va començar a cridar com una boja perquè va trobar una aranya, de mida mitjana tirant cap a petita, a la seva samarreta del pijama que s’anava a vestir. Però, això no és tot, sinó que després de tranquil·litzar-la, va trobar a la sopa un cargol, el va mastegar i després d’adonar-se del que era el va escopir. Llavors, va anar a netejar-se la boca amb paper de cuina i quan va tornar va trobar a la seva cadira una granota verda tota plana i aixafada... Després de tot això, vam dormir tots juntets, que va justificar la meva germana: “Per a estar més protegits”.
Jo li vaig dir que fos valenta, que moltes vegades la gent no recorda a un covard. El dia següent, després d’haver reflexionat sobre la frase, ella es va omplir de valor i vam anar, tots, a fer una ruta per tots els volcans de la Garrotxa. Bé, qui diu tots, diu la majoria.
La veritat és que aquesta ruta no em va decebre, tot i que ens vam perdre, va ser bastant gratificant i eficaç per a saber més sobre la vida a una fageda. Personalment, a pesar de tots els llibres que he llegit i recerques d’internet, mai havia sabut exactament que és una fageda. Doncs bé, per a què ho sapigueu, una fageda és un lloc meravellós, on moltes persones troben fades i follets amagats entre les plantes. Jo no en vaig trobar, però naturalment, també es poden trobar animals. La definició de fageda del Google és: "Bosc de faigs", que amb una definició tan curta és impossible saber com és en realitat.
En general, va ser un bon cap de setmana. La meva germana es va tranquil·litzar amb la seva aventura anomenada per mi: “L’aventura dels Bitxos”.
“Tot sembla una bogeria fins que es fa i es converteix en un dels teus millors records.”
Historia presentada con el seudónimo: IRIS
(si queréis compartir este relato no olvidéis mantener los derechos de autor)
No hay comentarios:
Publicar un comentario